- Ecologistes en Acció de Catalunya reclama al Govern que retiri el pla de “portes obertes” a la implantació de centres de dades i que prioritzi la sostenibilitat i la sobirania energètica front a l’extractivisme energètic de l’oligopoli tecnològic global.
- El Govern ha de centrar la seva estratègia de desenvolupament de la IA en impulsar un teixit productiu que generi ocupació estable i de qualitat, en comptes de construir centres de dades per rebre les inversions dels gegants tecnològics que els explotaran.
Durant els darrers anys, l’expansió de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha provocat un creixement explosiu de centres de processament de dades arreu del món. Naus industrials que contenen milers de servidors de càlcul apilats en racks (armaris), que fins fa poc s’havien utilitzat majoritàriament com a suport físic de l’anomenat «núvol» i es dedicaven a l’emmagatzematge i l’accés a la informació a Google Drive, xarxes socials, i altres.
La generalització de l’ús d’aplicacions d’IA generativa com ChatGPT ha fet que la majoria dels nous centres de dades es dediquin al càlcul intensiu, ja que aquests algoritmes d’IA necessiten molta potència de càlcul. Si fins fa pocs anys la majoria de centres de dades consumien una potència elèctrica inferior a 1 MW, actualment estan proliferant centres de dades amb consums elèctrics de l’ordre dels 100MW, molt superior al dels supercomputadors més potents del món. Segons els plans d’expansió dels centres de dades a l’Estat espanyol, el consum elèctric d’aquest sector es quintuplicarà en els pròxims 5 anys.
Els centres de dades hiperescalars, els de més potència i que contenen centenars de milers de servidors, treballen 24 hores al dia, 365 dies a l’any, amb un consum energètic molt superior al de les indústries més electrointensives. A escala global, aquest consum voraç d’energia té greus conseqüències climàtiques, ja que la majoria de centres de dades hiperescalars s’alimenten amb electricitat d’origen fòssil. A més, el consum d’aigua per refrigerar els servidors de càlcul provoca un greu impacte ambiental, fins al punt que a algunes regions del mon, com a l’estat de Querétaro a Mèxic, hi ha comunitats que sofreixen restriccions severes d’aigua per tal de garantir l’abastament continu als centres de dades, que passen per davant de la població local, a qui se li nega l’accés a l’aigua potable.
Un model incompatible amb els objectius climàtics
Malgrat aquest panorama global, el passat mes de març el govern de la Generalitat de Catalunya va presentar el seu Marc estratègic d’impuls de la implantació i el desenvolupament de centres de dades a Catalunya, on s’estableix que “el centres de dades podran ser declarats d’interès general superior i com a projectes estratègics empresarials per facilitar-ne la implantació”.
Ecologistes en Acció alerta que aquest pla fa impossible complir amb els objectius climàtics de reducció d’emissions del propi Govern, recollits en els pressupostos de carboni (pla PINECCAT30), que exigeixen una reducció del 50% de les emissions associades a la generació d’energia per al 2030. Amb només un 20% de l’electricitat generada a partir de fonts renovables a Catalunya, l’augment de la demanda elèctrica derivat dels nous centres de dades impedirà la descarbonització de l’economia. Dit d’una altra manera: qualsevol augment en la generació d’electricitat d’origen renovable serà engolida pels centres de dades i provocaran un augment en el consum d’electricitat d’origen fòssil.
En aquest context, l’entusiasme del Govern per la proliferació de centres de dades és una mostra descarnada de negacionisme climàtic. Només a Cerdanyola del Vallès hi ha en construcció dos centres de dades hiperescalars que sumen una potència de 100 MW, amb un consum elèctric anual de fins a 880 GWh, que triplica el consum electric actual de Cerdanyola. La generació d’aquesta electricitat en centrals de cicle combinat suposarà unes 260.000 tones de CO₂ equivalent, és a dir un 8% de les emissions anuals de la ciutat de Barcelona o 10.000 vols internacionals. Tot això, a canvi d’una generació d’ocupació ínfima, com demostra el cas dels centres de dades d’AWS a Aragó, on en un centre de dades amb el mateix consum elèctric que una ciutat de 30000 habitants només hi treballen 20 persones, perquè la feina associada a l’activitat dels servidors és en remot: persones que treballen des d’altres ciutats, regions o països.
La recentment presentada Estratègia Catalunya IA 2030 anuncia la “creació de gigafactories d’IA que actuaran com a motors d’innovació i competitivitat en sectors estratègics”. Aquest discurs vincula el desenvolupament de la IA a la construcció de centres de dades, tot amagant que avui en dia la immensa majoria de tasques d‘IA es poden realitzar localment en ordinadors personals, sense haver de recórrer a centres de dades. Apart d’això, en l’era d’internet cap usuari, i això inclou les empreses catalanes, no pot percebre a quin servidor està corrent la seva tasca d’IA: el núvol esta deslocalitzat a tot el món i la distància entre l’empresa i el centre de dades és irrellevant.
Què hi ha darrera d’aquest interès per construir centres de dades al nostre país? Els gegants tecnològics tenen els seus ulls posats a Catalunya per la presència a Barcelona de l’estació d’aterratge de cables submarins que facilitaria l’accés als seus centres de dades des de tot el món. El pla presentat pel Govern té l’objectiu de crear un ambient propici per atreure les inversions d’aquests gegants tecnològics, tal i com està passant a l’Aragó. Però per avançar en el camp de la IA, Catalunya no necessita centres de dades, i l’experiència de l’Aragó indica que els centres de dades no generen ocupació al territori i l’únic que fan es extreure recursos del territori on estan.
Ecologistes en Acció alerta que Catalunya podria esdevenir objecte de l’extractivisme d’aigua i energia per part de l’oligopoli tecnològic global. Per això demanen al govern de la Generalitat que, per responsabilitat, faci enrere el seu pla de portes obertes als centres de dades, plantegi una estratègia de desenvolupament de la IA que no depengui de centres de dades al territori, centri els seus esforços en donar suport a un teixit productiu en l’àmbit de la IA que generi ocupació estable i de qualitat, i declari una moratòria a la construcció de centres de dades d’alt consum energètic, tal i com ha demanat el relator de Drets Humans de l’ONU. En un territori amb tanta escassetat d’energia renovable com Catalunya, promoure aquest tipus d’infraestructures no és progrés: és un atemptat climàtic.
Ver también en:
Denuncien l’opacitat en el projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova
